"EXTIMITAT": PANORÀMIC 2020
(15.10.2020)
Aquest festival està situat a la Roca Umbert (antiga fàbrica tèxtil que actualment està inutilitzada i s'utilitza com sales d'exposició, assajos i altres temes de cultura), Granollers i a Barcelona. Podem trobar diversos materials audiovisuals fets per diferents autors o presentats per diferents comissàris.
Seguidament us deixo amb el plànol de la Roca Umbert:
Nosaltres vam assistir principalment a dues exposicions, les quals, si em permeteu dir-ho, són de les que més m'han agradat fins ara. La primera d'elles és "Time on quaaludes and red wine" d'Anna Galí (situada a la meitat de la sala Dents de serra) i la segona exposició "Las Muertes Chiquitas" de Mireia Sallarès (situada a la sala inferior de l'espai d'arts).
"Time on quaaludes and red wine" - Anna Galí.
Abans d'anar a veure l'exposició i tenir una petita xerrada amb l'autora, vam veure un audiovisual creat per ella mateixa i una entrevista sobre el seu treball.
En el video que vam veure a classe és veu un procès cronologic que va desde la seva infància (com a referència fotos de petit o el carnet del Super3) fins als seus ultims dies. Veiem tot el procès que segueix amb imatges, video i escrits fets pel propi Tomeu, protagonista de la obra.
Un cop vam arribar a l'exposició, aquesta ocupava tota una paret allargada. Estava dividida en grups (eren conjunts d'imatges, textos, dibuixos sobreposats segons la seva importància. El més important davant i el que menys al darrera).
·El primer grup era la seva infància on trovem dibuixos, el carnet del Super3, joguines seves, etc. Amb això volia reflectir la infància que va tenir, era normal, igual que qualsevol altra persona.
·Més endevant trobem imatges relacionades amb les drogues, les seves amistats i les seves relacions. També havia una agenda amb les comandes que demanava i els preus. Les imatges que penjava a les seves xarxes socials també apareixien. Les xarxes per ell, eren com les seves persones de confiança a qui explicar-li els seus problemes o simplement per tenir una mena de diari. Com he dit anteriorment, també hi ha textos escrits per ell els quals val molt la pena llegir-los detalladament. Finalment trobem els ultims arxius que es van crear.
Al finalitzar la visita a l'exposició, vam tenir una xerrada amb l'Anna Galí. Al principi, ens va comentar que no tenia intenció de fer una exposició. Ella volia entendre els motius del seu fill per arribar a la decissió que va prendre. Va trigar més de tres mesos en poder obrir l'ordinador del seu fill. Un cop ho va fer, va començar a endreçar-ho tot i així saber el que havia passat. Tot aquest projecte el va fer amb ajuda d'un curs on anava. Més tard va decidir que faria una exposició i ho va parlar amb la familia per saber la seva opinió. Els va semblar bé i ho va fer. Ens va comentar que l'exposició volia centrar-la a en Tomeu i que ella practicament no tinguès protagonisme, de fet hi ha imatges d'objectes sobre un fons blanc per no aportar res d'ella.
En conclusió, trobo que la seva actitud és admirable i que aquesta exposició no s'ha fet amb la finalitat de donar-la a conéixer, sinó per tenir un record del seu fill i un esquema del que ha estat la seva vida. És un projecte molt personal i penso que està molt ben fet. Com he dit al principi de tot, és un dels projectes que m'ha agradat de tots els que vist al llarg de les diferents exposicions que he anat.
"Las Muertes Chiquitas" - Mireia Sallarès.
Aquesta exposició ja la vam veure fa un any quan s'exposava a "Feminismes" del CCCB. Però aquest cop em tingut la oportunitat de tenir una xerrada amb l'autora i això ha ajudat a que entenguès de que tractava.
A diferència de l'Anna Galí, la Mireia Sallarès ens va fer la xerrada a l'hora que veiem l'exposició. La sala era quadrada i estava distribuida de la seguent manera: només accedir per una cantonada, trobavem davant una gran fotografia d'un edifici blau i uns neons vermells, a mà dreta havia una taula amb imatges i textos. A la paret de la dreta hi ha tres imatges de tres dones diferents, i per acabar a la paret de la dreta de les imatges un audiovisual el qual, lamentablement, no vam poder mirar.
"Las Muertes Chiquitas" fa referència als orgasmes. Li van donar una beca per anar a fer el projecte, però al principi no va dir que tractava sobre els orgasmes ja que era "difícil" de dir-ho. Més tard va començar a agafar més facilitat i seguretat al explicar-ho, també gràcies a la forma de veure-ho de les dones Mexicanes. La autora del projecte explica el que va parlar amb aquelles dones i ho fa amb una il·lusió que acabes sentint el que expressaven.
Aquesta exposició ha recorregut molts països del món, fins i tot va arribar als Estats Units. Aquesta producció es va fer fa 14 anys i segueix estant activa. L'autora també ha fet un llibre on conté un QR per accedir al video documental.
"Sense intimitat" - Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita.
Tot i la exposició estar situada al Museu de Granollers, pertany al Festival Panoràmic. Hem tingut la oportunitat de tenir a l'Andrés Hispano, comisari de la exposició, present. Ens ha explicat durant tot el recorregut de que tractava la sala. Aquesta sala estaba distribuida de la següent manera: A l'esquerra, imatges de presoners i una estructura de casa. A la pared del fons, imatges relacionades amb nens i una cadira i taula petites. A la dreta imatges extretes de google maps o per paparazzis. Finalment al centre de la sala hi ha un confesionari que ha cedit temporalment un coleccionista.
Seguidament podreu veure unes imatges del museu i de la sala on estava situada l'exposició:
Aquesta exposició tracta de la poca privacitat que tenim actualment, ja que constantment estem exposats a les xarxes o a internet. Volguem o no podem acabar apareixent. El confesionari que es situa al centrfe és una mena de crítica o humor, ja que el que representa que era un lloc on anaves a explicar els teus secrets, sempre havia algu dins que els escoltava i els sabia, és el mateix que passa avui en dia amb els telèfons.
Personalment, la part que més m'ha agradat de tota la sal ha sigut la destinada a imatges de google maps o similars. Ja que apareixen persones d'imprevist, fent vida quotidiana i sense posar. També és la part on es veu clarament que tot i no voler-te exposar a internet, pots acabar dins d'ell.
