En aquest apartat del blog podreu trovar les definicions i imatges com exemples de diverses paraules tractades en les activitats i a classe.
 

CÒMIC:

Auques: Conjunt de petites estampes normalment acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, les quals es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

Gutter: Espai entre vinyetes.

Vinyeta tancada: Limitada per tots els costats. Pot tenir qualsevol forma tot i ser més comú la rectangular. És la més similar a un pla de cinema.

Vinyeta oberta: No te límit. Els dibuixos es poden sortir de les bores. També ens ajuda a no determinar un espai temporal.

Vinyeta ortogonal: Costats ortogonals al pla de la pàgina. Bores rectes que formen rectangles i quadrats. S'acostumen a utilitzar.

Vinyeta diagonal: Costats en diagonal, però no són ortogonals al pla de la pàgina. Formen rombs o trapecis. Dona sensació de moviment o dinamisme.

Vinyeta interior: Es troben dins de la vinyeta més gran. Serveixen per mostrar detalls o fets que es realitzen en el mateix temps que l'escena.

Vinyeta exterior: Separades de la resta per carrers o màrges de la pàgina.

Vinyeta decorativa: Element decoratiu. Té una única funció visual. La vinyeta passa a formar part del dibuix. No s'ha de sobrecarregar el dibuix per tal d'entendre la història.

Vinyeta trencada: Part del dibuix surt fora de la vinyeta. Guanya dinamisme i endreça les vinyetes, situant algunes per sobre d'altres. 

Vinyeta psicològica: Creen sensacions en l'espectador. Es formen composicions estranyes. Ajuden a que el lector s'introdueixi a la trama. ​

Vinyetes detall: S'empren per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.

Onomatopeia: Representació gràfica d'un soroll. 

Bafarada: Element de formes variades on acostuma a apareixer la veu del personatge, ja sigui en un diàleg o un pensament.

Cartellera: Requadre, normalment situat a la part superior, on apareix la veu del narrador.

Cartutx: Cartell que es troba o a la part superior o enllaçant dues vinyetes consecutives.

Format: És la relació entre l'enquadrament, la vinyeta, l'espai i temps real. Dona ritme a la història. També és veu representat l'enquadrament del paper, pot ser de qualsevol forma

Metàfora visual: Consisteix en representar visualment un estat d'ànim, sensació o idea a partir d'un objecte/element (per exemple, una serra tallant un tronc fa referència a roncar).

Figures cinètiques: Al no haver moviment en el còmic, aquestes figures s'esforcen per reflectir el dinamisme real.

Còmic d'aventures: Pertany al gènere d'acció, el qual és molt popular dins del còmic. Narra una història d'acció i és de caràcter realista.

Còmic bèl·lic: Està ambientat en les guerres modernes des de principis del segle XX, hi ha especial atenció en la Segona Guerra Mundial.

Còmic western: Ambientat sobretot en la conquesta de l'Oest dels Estats Units. També hi ha d'altres que s'ambienten a Mèxic i l'empremta de la colonització hispànica d'aquelles terres, per Canada i la colonització Francesa o pels indis d'Estats Units.

Còmic fantàstic: Generalment el còmic pertany a aquest gènere, perquè hi ha llibertat absoluta alhora de crear i això dona molta llibertat.

Còmic de ciència-ficció: Les històries que es narren es desenvolupen en el futur, en el passat, en dimensions paral·leles o en altres planetes. 

Còmic de superherois: En els còmics de superherois hi ha personatges de ficció on generalment tenen superpoders. Les empreses més reconegudes són Marvel i DC Còmics.

Còmic de terror: S'inclouen elements o personatges sobrenaturals per aconseguir produir por o inquietud. Un altre recurs són les escenes amb fantasmes, sang, cadàvers o zombis. Alguns recreen situacions de terror psicològic.

Còmic d'humor: L'estil, el guió o el plantejament de la historieta està pensat per fer riure.

Còmic eròtic: Es caracteritza per l'explotació d'elements relacionats amb la luxúria, on inclouen la temàtica eròtica, l'homoerotisme, la presentació del nu i el semi-nu, temàtica relacionada amb la sexualitat i presentació d'escenes explícites.

Còmic sèrie negra: És un estil on el crim està molt present. Es centren en un detectiu privat o agent de la llei.

Còmic biogràfic: Explica la vida d'alguna persona, molts cops personatges famosos. Va lligat al còmic històric, perquè sovint els personatges han destacat en la història de la humanitat.

Còmic històric: Aquests còmics recreen esdeveniments històrics.​​

Raccord: Consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment continui en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.

Solapament: Cas especial de raccord, que consisteix en que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.

Split-panell (vinyeta partida): Consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.

El·lipsi temporal: Les accions succeeixen linealment. Consisteix en un salt de la narració, s'utilitza per no realitzar accions llarguíssimes.

​

PLANS:​

Pla nadir: El pla Nadir és aquell en el que el punt de vista d'una càmara es troba perpendicular al terre i la imatge té un camp de visió orientat de abaix a dalt.

Pla zenital: Aquest pla és l'oposat al pla Nadir. Aquest està agafat des de assobre del que s'està fotografiant. De adalt a Baix. 

Gran pla general: Encuadra un escenari, amb tots els elements, on transcórre l'acció. Funció descriptiva i per avisar a l'espectador de l'importància de l'escenari (entorn més important que les persones).

Pla general: És aquell que presenta un entorn o un paissatge de grans dimensions.

      ·llarg: Pla major que el general. S'utilitza per situacions on es necesita els elements per descriure'ls.
      ·curt: Es centra en els individus treient importancia a l'entorn. Es pot intuir en la situació que están, però és un aspecte secundari.
Pla sencer: Agafa la figura sencera del subjecte. Des del cap fins als peus.
Pla conjunt: S'agafa l'acció del subjecte principal amb lo més proper.
Pla americà: Està agafat la persona des del cap fins els genolls.
Primer pla: En el cas de la figura humana, és agafar les espatlles i el rostre. Distancia íntima. Serveix per mostrar confidència i intimitat del subjecte.
Pla mig: Enquadrament des del cap fins a la cintura. Es considera la distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes. Per exemple, una entrevista.
      ·curt: Enquadrament des del cap fins a mig tronc. Ens permet aïllar una sola figura dins d'un requadre. Serveix per concretar la máxima atenció en el subjecte.
Pla detall: Aquest pla s'utilitza per destacar un element que en un altre pla podría pasar desapercebut. Aquest pla és important per tal de poder seguir la trama.
Primeríssim primer pla: En aquest pla s'agafa una part del cos del personatge, com una mà, un ull, la boca, etc. 
Pla sagital: Qualsevol del plans verticals que passen pel cos o per un membre o òrgan i el divideixen en una part esquerra i una part dreta. 

ANGLES:
Frontal: L'objecte o persona a fotografiar està en 90 graus amb l'eix del fotògraf.
Contrapicat: La camera està 45 graus per sobre del model o objecte.
Picat: La camera està 45 graus per sota del model o objecte.
Zenital: La camera està 90 graus per sobre del model o objecte.
Nadir: La camera està 90 graus per sota del model o objecte.

​

PLATÓ TV:
Teleprompter: És l'aparell amb el qual el presentador pot anar llegint paraules clau per poden continuar amb la presentació. El text va apareixent al revés i a través del vidre el presentador ho pot llegir. El text apareix a prop del objectiu de la camera perquè no es noti que ho està mirant.
Croma: És una peça de tela o una cobertura per algun objecte de color verd o blau, que més tard, a postproducció canviaran per algún fons o efecte.
Plató: Grans naus o magatzems que es decoren i es posen els focos amb els filtres adequats per gravar les escenes d'interior.
Atrezzo: Tots els objectes i vestuari que utilizen els actors tant a teatre, com a cinema, etc.
Camara grúa: Camera sobre un braç gran que al final té un contrapes perquè la camera no caigui. S'utilitza bastant per plans nadirs i zenitals.
Gran angular: La distància focal és menor al objectiu normal, l'angle de visió com el de la humana o més. Acostumen a utilizar-lo per vistes panoràmiques, com paissatges, per periodismes fotogràfics, etc.

​

COLORS CINEMA:

Pictòric: Consisteix en evocar el color dels quadres i també la seva composició.
Històric: Aquesta tècnica consisteix en recrear l'atmosfera d'una època determinada.
Simbòlic: S'utilitzen un seguit de colors determinats per crear uns efectes determinats.
Psicològic: Segons el tipus de color que hi ha en cada pla ens pot crear una sensació o sentiment diferent. Els colors freds ens creen tristessa, ens deprimeixen. En canvi, els càlids ens creen una sensació d'alegria o felicitat.
Colors càlids: Els colors càlids ens creen sentiments alegres. Grog, vermell, taronja...
Colors freds: Els colors freds ens creen sentimens tristos. Blau, verd, lila...
 

Nítid: Forma precisa en els seus contorns, amb molta nedetata i claredat, no és confús.

​

Kitsch: La paraula Kitsch la podem definir com estètica pretenciosa, cursi i de mal gust o pasada de moda.

Fotomuntatge: Conjunt de fotografíes (o parts d'aquestes) que formen una composició nova.

Fotografia preparada: És la fotografia que fem espontaniament al carrer. Agafant escenes que passen en el momento o preparant-la.

Collage: Tècnica que consisteix en en enganxar i sobreposar diversos materials com papers, teles, fotos, etc. 

Videoart: Consisteix en la utilització de sons i imatges amb finalitat artística. 

Slowmotion: Gravació amb més quantitat de imatges per segon. Això fa que es vegi a una velocitat més lenta.

Fotografia Lumen: Heredada de les primeres tècniques fotografiques que van emprar els fotografs durant el segle XIX. El que vol és apropar i popularitzar les tècniques fotografiques primitives als espectadors actuals.

​

PUBLICITAT:

Briefing: document on hi ha tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per poder iniciar la campanya en la direcció encertada.

Màrqueting: El màrqueting és un conjunt de tècniques que, coordinades entre si, afavoreixen la creació, distribució i venda dels productes de les empreses, amb l'objectiu de satisfer les necessitats del consumidor i a la vegada oferir un benefici econòmic.

Segmentació: Dividir el mercat en diferents parts per triar el públic objectiu. La divisió es pot fer segons: edat, sexe, interessos, etc.

Públic objectiu: Grup de gent que comparteix característiques. Public a qui va dirigit l'anunci. En anglès es diu target.

Comunicació: En un esquema convencional, l'emissor fa arribar a un receptor un missatge a través d'un canal. Quan l’esquema obeeix a procés publicitari la resposta és imprescindible.
Director d’estratègia (Planner): Persona (o departament) que dissenya la planificació de la campanya publicitaria.

Identificació: Estrategia perque l'espectador s'identifiqui amb el protagonista de l'anunci, perque compri el producte. Hi ha dos tipus identificació real i identificació ideal.

Relacions públiques: Les relacions públiques vetllen per la imatge pública i predisposen els ciutadans a favor d'una empresa, organisme, institució o individu.

Posicionament: Estrategia on es decideix en quin espai (de la ment del consumidor) es posa el producte respecte a la resta de productes similars (de la competencia).

Eslògan: Petita frase que resumeix el missatge de la campanya publicitària i acostuma a colocarse al final del anunci.

Publicitat emocional: Estrategia on l'anunci es relaciona amb emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.

Publicitat viral: publicitat que es transmet per internet. Algú veu l'anunci i en parla amb els seus amics, aquests també en parlen i es van expandint. A vegades està "camuflada", per exemple, algú està fent un videoblog i al costat té una llauna d'algun refresc ben colocat.

Jocs publicitaris: jocs, molts cops gratuïts i a Internet, encarregats per una marca perque el producte o logo sigui la part central o més important del joc.

Publicitat enganyosa: publicitat que fa que els espectadors tinguin confusió sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.

Postproducció: és l’etapa final de la grabació d’un anunci on es munten les imatges, es retoquen, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

​

FUNCIONS PUBLICITAT:

(Principals)
Funció informativa: Té la finalitat de donar a conèixer un producte a través de la imatge, el text i/o la paraula.
Funció persuasiva: Persuadir o convèncer al client, per la que resulten vàlids tot tipus d’arguments.
Funció econòmica: Com l’empresa necessita obtenir beneficis, crea noves necessitats. La publicitat és un dels grans motors de l’economia perquè la nostra societat és una societat de béns de consum i les empreses necessiten donar a conèixer aquests productes. Fan grans inversions en publicitat que, en definitiva, acaba pagant el consumidor a
través de l’increment del valor del producte.

(Secundàries) 

Funció finançadora: La publicitat és un dels principals mitjans de finançament per a tots els mitjans de comunicació. Aquesta dependència de la publicitat, condiciona en moltes ocasions als mateixos mitjans: la televisió, és el cas més significatiu però, no podem deixar de costat a la premsa (on es maqueten els textos una vegada es distribueix la publicitat del dia), o la radio.
Funció substitutiva: La publicitat presenta una representació manipulada de la realitat. (Per exemple: un anunci d'una beguda alcohòlica, mai presentarà la realitat de les conseqüències que pot produir el seu consum, sinó que buscarà plantejar un altre tipus d’associacions com el plaer o l’aventura al fet de consumir-ne.)
Funció estereotipadora: Acostuma a fer els mateixos gustos, hàbits de comportament i de vida. Les investigacions sobre la influència de la publicitat en grups socials concrets, demostra que no només influeix en l’elecció del que es compra sinó també en el fet que tot el grup té la mateixa idea o imatge. A més a més de promocionar productes, la publicitat ens ofereix models de vida i referents culturals.
Funció desproblematitzadora: Ens ofereix la part “bonica” de la vida a la qual podrem accedir gràcies al consum.
Funció creativa: Els anuncis publicitaris s’han convertit en una declinació més de la creació artística, especialment a la televisió. Tot i així, no ens hem de deixar atrapar per això, ja que quasi sempre tenen amagat un ideal absolutament conservador.

​

TIPUS DE PUBLICITAT:

Publicitat subliminal: Utilitza estímuls que no percebem conscientment però que influeixen en la conducta, amb la finalitat d'induir-nos a comprar el producte i ser-ne seguidors.

Publicitat interactiva: Ús de mitjans interactius per influir en la decisió de compra dels consumidors. La publicitat interactiva s’utilitza majoritàriament a Internet, a telèfons mòbils... i exigeix que el consumidor no sigui un simple receptor d’imatges i textos, sinó que sigui ell qui pugui escollir entre diferents opcions o per exemple, sol·licitar més informació. En la publicitat interactiva es considera el MARKETING VIRAL, que es dóna amb un material audiovisual típic, que incita al fet que la publicitat sigui enviada de consumidor a consumidor via Internet (emails) o via oral.

Publicitat associativa: No hi ha missatge subliminal, ja que totes les imatges són perfectament percebudes per l’espectador. Associen tòpics amb els anuncis.
Publicitat per emplaçament: És una tècnica publicitària que utilitza marques o símbols sense mencionar directament el producte en espais no publicitaris. S’utilitza molt al cine, sèries de televisió, videojocs, videoclips musicals... (Hi ha dos tipus:)
      ·Activa: El personatge interactua amb el producte i destaca les característiques i les bones qualitats d’aquest intentant no mencionar el producte. Per exemple en una sèrie de televisió, quan estan sopant a la taula i beuen un refresc i ensenyant que fins i tot ells en prenen. Normalment es pot veure a programes o sèries de televisió.
      ·Passiva: El personatge no interactua amb el producte però aquest és present en l’entorn i fins i tot pot ser-ho al context. Per exemple quan un personatge obre una nevera i es veuen clarament els productes.
Publicitat a Internet: Internet ha portat amb ell mateix mètodes de publicitat molt eficaços, dels quals els més coneguts són:
    ·Banners: Els més utilitzats. Són imatges de format GIF, una seqüència d’imatges, o en format multimèdia, molt més animat i creatiu. Poden aparèixer en qualsevol web. Quan la persona fa "click" sobre aquest, accedeix directament al lloc web vinculat.
    ·Popups: Hi ha dos tipus, finestres emergents que apareixen quan s’obre o es tanca un lloc web, i les finestres incorporades a les webs; primer s’ha de veure l’anunci i després es pot accedir. (Mètode semblant a la televisió). Amb aquesta publicitat s’aconsegueix cridar l’atenció i ser vistos, però molesta els visitants.
    ·Correu electrònic: A diferència dels altres, aquesta publicitat s’entrega de forma única. S’ha de saber utilitzar aquest mètode, ja que moltes empreses fan l’anomenat ‘spam’, és a dir, que envien molts correus electrònics de manera que molesta i les persones poden acabar bloquejant aquell correu electrònic.