EL CÒMIC
QUÈ ÉS EL CÒMIC?:
El còmic són totes aquelles formes de relat gràfic que es basen en dibuixos o imatges enquadrades en vinyetes. També es pot conèixer com a historieta o "Tebeo". No és necesari l'ús de text, però si n'hi ha, no és l'aspecte principal. També trobem la utilització de símbols, onomatopeies, formes expressives, etc. No segueix els cànons tradicionals.
CARACTERÍSTIQUES:
Un dels trets fonamentals que cal destacar en el llenguatge del còmic és la convencionalitat. Aquest concepte fa referència a la interiorització d'unes regles que fan entendre a tothom el còmic de la mateixa manera, gràcies a un seguit de recursos gràfics establerts. Així doncs, amb el grafisme s'imita el so a través de les onomatopeies; amb la successió de vinyetes per tal de representar la temporalitat, la bafarada o globus indiquen els diàlegs dels personatges o amb altres recursos expressius.
·Imatge seqüencial: El còmic està compost de vinyetes on trobem imatges o dibuixos. Aquestes s'endrecen per explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç (seqüència).
·Espai i temps: El còmic té capacitat per expressar el pas del temps (utilitzant seqüències) i l’espai (mitjançant el propi dibuix)
·Guió: Les historietes combinen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d’un guionista i d’un dibuixant. Té, per tant, una faceta narrativa i una altra de plàstica.
·Plasticitat del text: Els diàlegs dels personatges i el narrador s’expressen amb les bafarades o les grans lletres simulant sons.
·Temàtica il·limitada: El principal recurs expressiu del còmic és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real, com el cinema; tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.
·Capacitat simbòlica: La necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret porta el còmic a crear símbols capaços d’expressar conceptes (ex. Bombeta encesa = idea)
ESTILS:
El món del còmic és enorme, però en podem destacar quatre estils generals:
·Americà o realista: L'estil americà es va desenvolupar a partir de les tires d'aventures que es van fer als anys 30 als EEUU, i les il·lustracions de les revistes pulp. Tenen poc de còmic, i s'enfoca cap a una anatomia i unes formes realistes i riguroses, volen que el lector es vegi identificat amb els personatges i amb el món fictici. Vinyetes complexes, dibuixos molt grans (sovint d'1 ó 2 pàgines, splash-page) s'assemblen a la il·lustració. Història molt cinematogràfica i es fan servir els mateixos tipus de pla quedant molt diferenciats.
·Cartoon: L'estil cartoon deriva de l'estil americà. Utilitza recursos de la caricatura com la deformació i l'exageració per a expressar-se. No hi ha preocupació per l'anotomia ni per el realisme. S'utilizen recursos com l'humor absurd i els estereotips preconcebuts. Les vinyetes i el text poden adoptar qualsevol forma i la història pot ser de qualsevol tipus. Estil molt utilitzat tant a Europa com als Estats Units, en les tires còmiques i en els dibuixos animats.
·Europeu: Deriva de les revistes europees d'humor i de les tires serioses que van sorgir després de les Guerres Mundials. Estil influenciat per l'americà i es troba condicionat per ser un mitjà minoritari. Estils de dibuix diversos, acostumen a estar una mica deformats i amb molta expressivitat. Majorment en color i fets amb tècniques experimentals. Històries serioses i similars a la novel·la. Distribució de vinyetes regular. La història explicada amb plànols cinematogràfics.
·Manga: El trobem en el món oriental. Està el còmic japonés (manga), el xinés (manhua) i el coreà (manhwa), que tot i poseïr característiques pròpies comparteixen origen. Hi ha supremacia de la línia sobre la forma, destaca la manera d'explicar la història i la disposició de les vinyetes. Els personatges tenen els ulls grans i els trets físics són molt simples. El manga es llegeix en ordre invers (de dreta a esquerra). Com a categories del manga trobem el kodomo (per nens), shōjo (per noies adolescents), shōnen (per nois adolescents), seinen (per homes adults) i josei (per dones adultes).
HISTÒRIA DEL CÒMIC:
Hi ha diferents manifestacions artístiques de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana que s'ajusten a la definició de còmic: Pintures murals egípcies o gregues, relleus romans, vitralls d'esglésies, manuscrits, còdices precolombins, Biblia pauperum, etc.
Els antecedents més clars del còmic són les pintures rupestres, els relleus romans, els vitralls medievals o els jeroglífics, expressaven una historia amb dibuixos i un cert espai temporal. En els murals egipcis els dibuixos i símbols s’ordenaven generalment en seqüències linials per explicar històries. En la resta no hi havia una estructura molt concreta.
Gràcies a l'invent de la impremta el 1446, es produeixen "auques" i retaules religiosos. Més tard, el 1789 es va inventar la litografia. Amb això es van fer produccions massives de dibuixos, entre elles imatges d'Épinal (Les imatges d'Épinal eren estampes de temàtica popular i colors vius que es van produir a França durant el segle XIX). A finals del segle XIX la premsa té molta difusió i els diaris introdueixen les caricatures i dibuixos satírics. Més tard esdevindran tires còmiques (petites series de dibuixos simples). És a dir, els inicis del còmic es troben en la sàtira social i política.
"THE YELLOW KID"
Els primers còmics van ser obra del dibuixant Outcault. La primera historieta del seu personatge The Yellow Kid es va publicar l’any 1895 al dominical del diari New York World. Aquest personatge era un nen calb amb une orelles enormes i una mena de vestit groc que li arribava fins els tormells. L’èxit d’aquest personatge va fer que tots els diaris del món tinguessin els seus propis dibuixants, i el poder de la nova forma d’expressió fer que els sindicats controlessin els temes i els formats l’any 1915. El gènere humorístic serà el més difós al segle XX, tot i que el còmic, com qualsevol altre mitjà gràfic, es deixa influenciar pels moviments artístics d’avantguarda.
Els anys 30 als Estats Units: Anys plens de creativitat i l’estètica evoluciona extraordinariament. Es comença a publicar llibres de còmics, amb gran qualitat d’edició i amb històries més llargues i completes. Neixen herois que es converteixen en mites, que es dibuixen amb gran qualitat. Destaquen personatges de gènere policíac, com Dick Tracy; de ciència ficció, com Flash Gordon; o d’aventures, com Tarzan o Superman.
Els anys 40 i 50: Marcada per dos factors rellevants:
1.Profunda crisi econòmica després de la II Guerra Mundial que dificulta la producció i difusió del còmic.
2. Còmic com a propaganda política i govern amb control absolut sobre els continguts, els formats i els propis dibuixants. Als Estats Units els personatges vesteixen l’uniforme de l’exèrcit o s’embarquen en aventures bèl·liques molt patriotes. A Europa, tot i la crisi econòmica, hi ha personatges com Tintin, i en sorgeixen altres com El Capitán Trueno, de Víctor Mora.
Els anys 60: La televisió es converteix en el mitjà de masses per excel·lència i acapara l’atenció de la majoria de la població. El còmic passa a ser de consum menor destinat al públic adult. El còmic Underground es va desenvolupar al marge de les grans editorials americanes. Va ser una revolució en el món del còmic, permetent historietes que no seguien els patrons tradicionals, amb dibuixos escatològics i de contingut sexual. Prohibits al començament, perseguits en algunes ocasions, els còmics underground van ser després tolerats i fins i tot van utilitzar canals de difusió similars a la resta de còmics. També es fan importants els superherois.
Els anys 80: En aquests anys es van donar a conéixer els còmics occidentals denominats manga. Aquest eren bastant diferent a la resta ja que es llegien del revés i els seus personatges eren ficticis i amb trets físics irreals.
LA VINYETA:
·Vinyeta tancada: Limitada per tots els costats. Pot tenir qualsevol forma tot i ser més comú la rectangular. És la més similar a un pla de cinema.
·Vinyeta oberta: No te límit. Els dibuixos es poden sortir de les bores. També ens ajuda a no determinar un espai temporal.
·Vinyeta ortogonal: Costats ortogonals al pla de la pàgina. Bores rectes que formen rectangles i quadrats. S'acostumen a utilitzar.
·Vinyeta diagonal: Costats en diagonal, però no són ortogonals al pla de la pàgina. Formen rombs o trapecis. Dona sensació de moviment o dinamisme.
·Vinyeta interior: Es troben dins de la vinyeta més gran. Serveixen per mostrar detalls o fets que es realitzen en el mateix temps que l'escena.
·Vinyeta exterior: Separades de la resta per carrers o màrges de la pàgina.
·Vinyeta decorativa: Element decoratiu. Té una única funció visual. La vinyeta passa a formar part del dibuix. No s'ha de sobrecarregar el dibuix per tal d'entendre la història.
·Vinyeta trencada: Part del dibuix surt fora de la vinyeta. Guanya dinamisme i endreça les vinyetes, situant algunes per sobre d'altres.
·Vinyeta psicològica: Creen sensacions en l'espectador. Es formen composicions estranyes. Ajuden a que el lector s'introdueixi a la trama.
ESPAI I TEMPS DE LA VINYETA:
·Tamany de la vinyeta: És més fàcil llegir una vinyeta petita que una gran. També és més fàcil llegir una vinyeta vertical que una d'horitzontal.
·Informació visual: És més fàcil llegir una vinyeta amb poc dibuix que una amb molts. Si aquests detalls són importants, és millor fer-los resaltar (pot ser utilitzant vinyetes interiors).
·Informació textual: És més fàcil llegir una vinyeta amb poc text que una amb molt. Com més bafarades, més temps de lectura. Mirar de no fer un text molt complex perquè la seva lectura sigui dinàmica i fàcil.
ELS PERSONATGES:
Els personatges són la part principal del còmic i per expressar el que es vol en cada moment, és molt necessari unes expressions facials exagerades i el moviment del cos marcat. D'aquesta manera es dona el moviment necessari i una intenció concreta.
LA PERSPECTIVA:
La perspectiva és important per donar dinamisme a la narració, sobretot si apareixen picats i contrapicats. Hi ha dos tipus diferents de perspectiva:
1.Axonomètrica: Sistema de representació gràfica, consistent a representar elements geomètrics o volums en un pla, mitjançant projecció ortogonal, de manera que conservin la seva proporcions en les tres direccions de l'espai: alçada, amplada i longitud.
2.Cònica: Sistema de representació gràfic basat en la projecció d'un cos tridimensional sobre un pla auxiliar en rectes projectants que passen per un punt. El resultat s'aproxima a la visió obtinguda si l'ull estigués situat en aquest punt.
LES METÀFORES VISUALS:
Consisteix en representar visualment un estat d'ànim, sensació o idea a partir d'un objecte/element (per exemple, una serra tallant un tronc fa referència a roncar).
EL MUNTATGE:
El muntatge consisteix en endreçar i distribuir les vinyetes en el espai disponible. El muntatge analític és la representació d'una mateixa acció en vinyetes diferents per donar diversos punts de vista. També es pot fer l'efecte del travelling, on emprant una successió de vinyetes del mateix personatge s'apropa o s'allunya.
Els següents aspectes són importants en el apartat de muntatge:
·raccord: Consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment continui en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.
·solapament: Cas especial de raccord, que consisteix en que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.
·split-panell (vinyeta partida): Consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.
·Vinyetes detall: S'empren per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.
·El·lipsi temporal: Les accions succeeixen linealment. Consisteix en un salt de la narració, s'utilitza per no realitzar accions llarguíssimes.
1 punt de fuga 2 punts de fuga 3 punts de fuga