BLOW UP:

(23.10.2020)

​

El pasat divendres 23 d'octubre vam assistir al Cinema Edison de Granollers. Allà vam veure la pel·lícula "Blow Up". La pel·lícula està dirigida per Michelangelo Antonioni. El guió de la pel·lícula és del propi Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra i Edward Bond. El guió està escrit a partir de la obra "Las babas del diablo" de Julio Cortázar. La música és de Herbie Hancock i la productora, Metro-Goldwyn-Mayer. La pel·lícula es va estrenar l'any 1966 i té una duració de 112 minuts. És de gènere dramàtic i es desenvolupa a Londres. Va estar nominada a dos premis Oscar (millor direcció i millor guió original) i va rebre el premi Palma d'Or el 1967.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ARGUMENT: El film transcorre a Londres durant l'any 1960. L'acció passa durant un dia del fotògraf protagonista, Thomas (interpretat per David Hemmings). Pel matí va a un parc aprop d'una tenda d'antiguitats que vol comprar. No hi ha ningú en aquell parc exceptuant una parella en to romàntic. Thomas aprofita per fotografiar-los. Jane (interpretat per Vanessa Redgrave), la dona del parc, se'n adona de que els estava fotografiant i li reclama els negatius, però Thomas es nega. Jane es troba amb Thomas al seu estudi de fotografia, allà ell li dona uns negatius d'un altre projecte, fent veure que eren les fotografies del parc. Revela les fotografies i va ampliant fins adonar-se de que ha ocorregut un homicidi. A la nit decideix tornar al parc on troba el cadàver d'un home, el qual semble el que havia fotografiat al matí. Al tornar a l'estudi, han desaparegut totes les fotografies i negatius. Al dia seguent, al matí decideix tornar al parc on el cos ja no hi és.

 

RECURSOS VISUALS: Els plans d'aquesta pel·lícula estan molt ben agafats. Hi ha alguns plans estatics on la camara segueix all protagonista però sobre el mateix eix. També quan va en el cotxe, per introduirnos dins de la història, deixa pasar per davant de càmera en sentit contrari, dos vehicles; més tard passa ell i novament la camara gira sobre el mateix eix. Els escenaris que apareixen a la pel·lícula són escenaris reals i els trobem al Regne Unit, Itàlia i els Estats Units. Els actors més importants són Thomas (interpretat per David Hemmings. És el protagonista i fotògraf dins del llargmetratge. És ros amb el cabell mig llarg i llis. Em transmet una sensació de persona prepotent, sobretot quan fotògrafia a les models, no les tracta molt bé), Jane (Interpretada per Vanessa Redgrave. És la noia que apareix en el parc i reclama els negatius a Thomas. És morena, cabell per l'alçada de les espatlles i amb caràcter) i Ron (Interpretat per Peter Bowles. Li encarrega treballs fotogràfics a en Thomas. Té el cabell fosc i curt, i només vol en Thomas per les fotografies). La pel·lícula està feta amb color. Aquests colors són bastant pàlids i freds, però hi trobem el verd (sobretot quan va al parc), blaus i finalment, grocs i vermells (en menor quantitat, en els vestits que té al seu estudi de fotografia). La roba és de l'època en que esta filmat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ACTORS:

 

 

 

​

​

​

​

​

​

DESCRIPCIÓ D'UNA ESCENA: Jo he escullit l'escena final on estats tots els mims a la pista de tenis i fan veure que juguen. L'he escollit ja que penso que la meva visió de la pel·lícula ha canviat (el missatge que hi ha rerefons ens el donen amb aquesta escena). El lloc on està situada és al mig del parc on hi ha una pista de tenis parcelada. Dos mims entren a jugar amb una pilota imaginaria i la resta ho miren des de fora. Thomas arriba i se'ls queda mirant. Finalment la pilota imaginaria s'escapa del camp i li diuen a en Thomes que la vagi a buscar. Thomas acaba anant a per la pilota i se la pasa als mims. Utilitzen plans generals, primers plans i pla detall. El pla general apareix quan volen ensenyar tota la pista o als mims que estan d'espectadors en el partit de tenis, els primers plans quan enfoquen els rostres dels que estan jugant o del protagonista i finalment el pla detall quan enfoquen al terra com si estigués la pilota de tenis. Aquesta escena torna a tenir colors bastant pàlids i freds però resalta el verd de la gespa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

OPINIÓ PERSONAL: Personalment, no m'ha acabat d'agradar aquesta pel·lícula, se m'ha fet molt lenta i tampoc m'ha enganxat l'argument que tenia. Només m'ha agradat que tractés de fotografia i es pogués veure com es treballava antigavent amb els negatius. Tot i no agradar-me, crec que és necessària per poder aprendre de cinema. Com ja he dit anteriorment, els plans estan molt ben agafats. És un film que quan l'acabes, no entens el perquè de les coses ni com ha finalitzar realment, però més tard ho vas pensant i et van sorgint diferents pensaments sobre què ha pasat realment. Recomanaria aquesta pel·lícula, perquè com ja he dit anteriorment, ajuda a poder treballar els plans. En cas de voler veure una pel·lícula ludicament, no la recomanaria perquè sincerament la he trovat una mica avorrida i lenta. En conclusió, per aprendre és un llargmetratge perfecte, però en el meu cas, per gaudir, no ho és.