Atlàntida de Vic
(26.03.2021)
L’Atlàntida és un edifici que es va crear per la necessitat de tenir un teatre auditori. Vic portava molt de temps sense un, ja que l’antic va haver de tancar per un problema que afectava a l’estructura. Llavors es va decidir fer un concurs on es van presentar diferents propostes de l’edifici. El guanyador va ser Josep Llinàs amb l’edifici que es veu en la imatge.
Les úniques condicions que li van dir va ser el tamany del terreny i que havia d’incorporar una escola de música i un auditori dins de la parcel·la. L’arquitecte va decidir fer una mena de complex o mini ciutat. Si el veiem des de sobre té una forma similar a un cargol i al centre trobem les taquilles, o com ells l’anomenen la plaça major. La teulada esta feta tota d’una però va jugant amb els plans i les inclinacions per donar volums. A la zona esquerra trobem el teatre i l’auditori i a la dreta l’escola de música. El material que s’ha utilitzat per donar el color daurat és una barreja de coure amb un altre element (fa que sigui un material canviant i vagi variant el seu aspecte). La part més alta de l’edifici fa uns 30 metres d’alçada.
El primer que vam veure va ser una sala polivalent que fa la funció de teatre. Depenent del que se celebri en aquell espai es poden ampliar o reduir les grades. Les files a peu de terre es treuen amb un toro i les que estan esglaonades s’amaguen a la paret i els laterals es tanquen com dos porticons. L’escenari està dividit en tres plaques que es poden elevar i aconseguir diferents alçades. Darrera de l’escenari, a la zona del backstage hi ha una sala gran on es guarden els seients, material, pianos de cua, etc. Just al costat hi ha un passadís amb habitacions on s’emmagatzemen els focus, es porta la logística, etc.
Al final del passadís hi ha un montacarrega per poder baixar furgonetes quan les companyies venen a actuar.
Després vam accedir a l’escenari de l’auditori pel mateix passadís. Era un escenari enorme i havia uns 20 metres per sobre on es guardava el cortinatge, els focus i un element en forma de petxina específic per quan toquen músics. Al lateral esquerra de l’escenari havia una porta i haviem de pujar un pis per accedir al passadís dels camerins. Havien 6 camerins individuals i 6 grupals.
Més tard vam pujar una planta més on havien sales per assajar. Des d’aquí vam accedir a la graderia de l’auditori. El sostre de les grades tenia fet amb pa d’or el relleu de les muntanyes. En la zona més llunyana a l’escenari es troben els tècnics, sales on poden haver “comentaristes” quan han de parlar sobre un discurs que està havent a l’escenari, hi ha una sala d’actes i també una petita on hi ha un focus que s’encarrega d’encerclar a la persona de l’escenari. Finalment vam sortir per el lateral esquerra de les grades i vam tornar al hall.
L’escola de música no vam poder veure-la.
